Su búsqueda retornó 2 resultados.

Resumen: En els darrers anys han sorgit diversos factors nous que condicionen l'evolució de les llengües i provoquen, sobretot en els àmbits tecnològics, que la majoria de termes nous es vehiculin en anglès i, per tant, que els manlleus arribin de manera inexorable a tots els sistemes lingüístics. Aquesta situació és especialment preocupant per a les llengües minoritàries i/o minoritzades, les quals no solen crear espontàniament terminologia pròpia i l'entrada massiva de manlleus podria fer perillar la genuïnitat lingüística. Per aquest motiu, es considera lícita una intervenció institucional planificada en la llengua per a la creació i adaptació de terminologia i per a l'elaboració de recursos terminològics propis. No obstant això, els productes terminològics no sempre tenen l'èxit que es podria esperar. Per això, creiem que cal fer un seguiment dels termes normalitzats per establir graus d'èxit i de fracàs de les propostes neològiques amb l'objectiu de conèixer millor els factors que n'influencien l'ús de manera decisiva. Així es podrien recollir els criteris més rellevants i formular-los com a orientacions o recomanacions per assegurar l'èxit de la normalització terminològica. A partir d'aquesta idea, en aquest treball fem una exploració de l'ús d'algunes formes normalitzades en llengua catalana en un corpus especialitzat de l'àmbit de la informàtica. Recollim tant les formes aprovades per l'organisme normalitzador oficial (el Termcat) com altres formes alternatives no normalitzades que també s'utilitzen per fer referència al mateix concepte (concurrents). Fem una anàlisi quantitativa de les dades obtingudes, per establir el grau d'èxit o de fracàs en l'ús de les formes normalitzades, i una anàlisi qualitativa, que ens permet observar alguns factors, sobretot lingüístics, però també extralingüístics, que podrien influir en la implantació de la terminologia informàtica, és a dir, en el major o menor ús d'una proposta en detriment d'una alternativa.

Resumen: L'emprunt est un phenomene social qui reflete l'influence culturelle exercee par une societe sur une autre. Les relations d'ordre economique, politique et culturelle qui se tissent entre les communautes contribuent aux echanges linguistiques entre les Etats, notamment au travers d'echanges culturels de tout type lesquels, a leur tour, entrainent l'incorporation d'elements d'une langue dans une autre. L'espagnol emprunte de plus en plus de mots et de tournures a la langue anglaise ; ceci est vrai dans bon nombre de domaines, dont le domaine de l'economie. Depuis une perspective terminologique, cet article traite des emprunts de la langue anglaise dans le langage economique en espagnol. Nous realisons un travail d'observation, d'analyse et de description des emprunts lexicaux presents dans un corpus d'articles publies dans la section economique du quotidien El Pais sur la periode entre janvier 2007 et decembre 2010. Le cadre theorique de notre etude traite, d'une part, la categorie des emprunts qui, au sens large, conforment aux unites provenant d'autres codes linguistiques et, d'autre part, nous abordons ce phenomene linguistique par la perspective sociolinguistique qui s'interesse aux rapports entre le langage et la societe. Nous presentons ensuite nos objectifs (principaux et specifiques), puis la methodologie que nous avons suivie tout au long de notre investigation. Enfin, nous discutons des resultats obtenus.