Su búsqueda retornó 3 resultados.

Resumen: En els darrers anys han sorgit diversos factors nous que condicionen l'evolució de les llengües i provoquen, sobretot en els àmbits tecnològics, que la majoria de termes nous es vehiculin en anglès i, per tant, que els manlleus arribin de manera inexorable a tots els sistemes lingüístics. Aquesta situació és especialment preocupant per a les llengües minoritàries i/o minoritzades, les quals no solen crear espontàniament terminologia pròpia i l'entrada massiva de manlleus podria fer perillar la genuïnitat lingüística. Per aquest motiu, es considera lícita una intervenció institucional planificada en la llengua per a la creació i adaptació de terminologia i per a l'elaboració de recursos terminològics propis. No obstant això, els productes terminològics no sempre tenen l'èxit que es podria esperar. Per això, creiem que cal fer un seguiment dels termes normalitzats per establir graus d'èxit i de fracàs de les propostes neològiques amb l'objectiu de conèixer millor els factors que n'influencien l'ús de manera decisiva. Així es podrien recollir els criteris més rellevants i formular-los com a orientacions o recomanacions per assegurar l'èxit de la normalització terminològica. A partir d'aquesta idea, en aquest treball fem una exploració de l'ús d'algunes formes normalitzades en llengua catalana en un corpus especialitzat de l'àmbit de la informàtica. Recollim tant les formes aprovades per l'organisme normalitzador oficial (el Termcat) com altres formes alternatives no normalitzades que també s'utilitzen per fer referència al mateix concepte (concurrents). Fem una anàlisi quantitativa de les dades obtingudes, per establir el grau d'èxit o de fracàs en l'ús de les formes normalitzades, i una anàlisi qualitativa, que ens permet observar alguns factors, sobretot lingüístics, però també extralingüístics, que podrien influir en la implantació de la terminologia informàtica, és a dir, en el major o menor ús d'una proposta en detriment d'una alternativa.

Resumen: El present article té, en primer lloc, l'objetiu de presentar la divulgació que TVC fa de l'economia. En segon lloc, i especialment, té l'objetiu de descriure la planificació de la terminologia econòmica implicada en aquesta divulgació. Finalment, a través d'un estudi de cas, vol exemplificar com es porta a terme la difusió efectiva d'aquesta terminologia. Tot plegat, emmarcat en la fase de compleció de l'etapa d'elaboració funcional necessària en qualsevol procés d'estandardització, com el quie viu la llengua catalana.

Resumen: Historically, economic ideas have to a large extent developed in the English-speaking world. Economic terminology is often born un English. Thus, economic terminology in languages other than English is frequently the result of the translation of English expressions. These expressions are often idiosyncratic, appealing to concrete, vivid or visual terms, such as shapes metaphors or paradoxes. In Catalan-speaking areas, economic concepts are often first used (orally or in writing) in Spanish. Thus, many economics terms first appear as Spanish translations of English words, sometimes influencing the later Catalan term. This paper aims illustrating the original of terms and ideas, and the attempts to find satisfactory Catalan versions.