Su búsqueda retornó 2 resultados.

Resumen: En els darrers anys han sorgit diversos factors nous que condicionen l'evolució de les llengües i provoquen, sobretot en els àmbits tecnològics, que la majoria de termes nous es vehiculin en anglès i, per tant, que els manlleus arribin de manera inexorable a tots els sistemes lingüístics. Aquesta situació és especialment preocupant per a les llengües minoritàries i/o minoritzades, les quals no solen crear espontàniament terminologia pròpia i l'entrada massiva de manlleus podria fer perillar la genuïnitat lingüística. Per aquest motiu, es considera lícita una intervenció institucional planificada en la llengua per a la creació i adaptació de terminologia i per a l'elaboració de recursos terminològics propis. No obstant això, els productes terminològics no sempre tenen l'èxit que es podria esperar. Per això, creiem que cal fer un seguiment dels termes normalitzats per establir graus d'èxit i de fracàs de les propostes neològiques amb l'objectiu de conèixer millor els factors que n'influencien l'ús de manera decisiva. Així es podrien recollir els criteris més rellevants i formular-los com a orientacions o recomanacions per assegurar l'èxit de la normalització terminològica. A partir d'aquesta idea, en aquest treball fem una exploració de l'ús d'algunes formes normalitzades en llengua catalana en un corpus especialitzat de l'àmbit de la informàtica. Recollim tant les formes aprovades per l'organisme normalitzador oficial (el Termcat) com altres formes alternatives no normalitzades que també s'utilitzen per fer referència al mateix concepte (concurrents). Fem una anàlisi quantitativa de les dades obtingudes, per establir el grau d'èxit o de fracàs en l'ús de les formes normalitzades, i una anàlisi qualitativa, que ens permet observar alguns factors, sobretot lingüístics, però també extralingüístics, que podrien influir en la implantació de la terminologia informàtica, és a dir, en el major o menor ús d'una proposta en detriment d'una alternativa.

Resumen: La terminología en el campo del psicoanálisis en español se caracteriza por una gran variación observada en traducciones, diccionarios, obras de referencia y artículos de la especialidad, de lo cual hemos dado cuenta en trabajos anteriores (Gentile 2003, 2004 y 2006) y que obedece, a nuestro entender, a un conjunto de normas agrupadas en lo que denominamos "funcionamiento polinómico% del discurso (Gentile, 2008, 2009 y 2010). En esta ponencia nos proponemos presentar otro aspecto de nuestra investigación sobre la circulación social de los términos del psicoanálisis surgidos de la producción teórica lacaniana en lengua francesa y tomados prestados o calcados dentro del discurso en español. En efecto nos planteamos la necesidad y el interés de recurrir a los psicoanalistas argentinos y a los estudiantes avanzados de la especialidad para corroborar el uso real que éstos hacen de un corpus terminológico de veinticuatro unidades extraídas de las fuentes antes mencionadas.