Su búsqueda retornó 3 resultados.

Resumen: En els darrers anys han sorgit diversos factors nous que condicionen l'evolució de les llengües i provoquen, sobretot en els àmbits tecnològics, que la majoria de termes nous es vehiculin en anglès i, per tant, que els manlleus arribin de manera inexorable a tots els sistemes lingüístics. Aquesta situació és especialment preocupant per a les llengües minoritàries i/o minoritzades, les quals no solen crear espontàniament terminologia pròpia i l'entrada massiva de manlleus podria fer perillar la genuïnitat lingüística. Per aquest motiu, es considera lícita una intervenció institucional planificada en la llengua per a la creació i adaptació de terminologia i per a l'elaboració de recursos terminològics propis. No obstant això, els productes terminològics no sempre tenen l'èxit que es podria esperar. Per això, creiem que cal fer un seguiment dels termes normalitzats per establir graus d'èxit i de fracàs de les propostes neològiques amb l'objectiu de conèixer millor els factors que n'influencien l'ús de manera decisiva. Així es podrien recollir els criteris més rellevants i formular-los com a orientacions o recomanacions per assegurar l'èxit de la normalització terminològica. A partir d'aquesta idea, en aquest treball fem una exploració de l'ús d'algunes formes normalitzades en llengua catalana en un corpus especialitzat de l'àmbit de la informàtica. Recollim tant les formes aprovades per l'organisme normalitzador oficial (el Termcat) com altres formes alternatives no normalitzades que també s'utilitzen per fer referència al mateix concepte (concurrents). Fem una anàlisi quantitativa de les dades obtingudes, per establir el grau d'èxit o de fracàs en l'ús de les formes normalitzades, i una anàlisi qualitativa, que ens permet observar alguns factors, sobretot lingüístics, però també extralingüístics, que podrien influir en la implantació de la terminologia informàtica, és a dir, en el major o menor ús d'una proposta en detriment d'una alternativa.

Resumen: O objetivo deste trabalho é discutir como questões de terminologia, equivalência e polissemia estão relacionadas no desenvolvimento de um recurso lexical organizado por frames semânticos. Os princípios teóricos da Semântica de Frames têm sido aplicados ao desenvolvimento de recursos lexicais, tanto de língua geral, quanto de linguagens de especialidade. Este trabalho ilustra, por meio da análise da polissemia da palavra marcar, no domínio do futebol, como questões de fraseologia da linguagem do futebol estão ligadas à terminologia e à equivalência de unidades lexicais entre línguas.

Resumen: This Scholary Monograph Series, published by the American Translators Association under the General Editorship of Marilyn Gaddis Rose, is a project of more tha usual interest...A glance at the table of contents of "Translation and the law" suggest thah easily half of the papers may be attributed to this, the rest having arisen directly out of ATA activities and, in a single case, the ever-so-gentle arm-twisting of the editor. What this suggest is that "Translation and Law " speacks to concerns felt in the broad translation and interpreting community itself rather than those of this particular editor. THe paper came in, one by one, "over the transom", as magazine publishers used to say of unsolicited manuscripts, back when there were such things as transsoms....That is just as well. The possibility of twisting arms over such distances as those which separate the contibutors to this volume is nil. Proof of that are the several interesting papers still to be had in, "at least", Argentina, México, the United Kingdom and Hong Kong, but also in New York City, Washington, DC, and Texas...