Su búsqueda retornó 4 resultados.

Resumen: En els darrers anys han sorgit diversos factors nous que condicionen l'evolució de les llengües i provoquen, sobretot en els àmbits tecnològics, que la majoria de termes nous es vehiculin en anglès i, per tant, que els manlleus arribin de manera inexorable a tots els sistemes lingüístics. Aquesta situació és especialment preocupant per a les llengües minoritàries i/o minoritzades, les quals no solen crear espontàniament terminologia pròpia i l'entrada massiva de manlleus podria fer perillar la genuïnitat lingüística. Per aquest motiu, es considera lícita una intervenció institucional planificada en la llengua per a la creació i adaptació de terminologia i per a l'elaboració de recursos terminològics propis. No obstant això, els productes terminològics no sempre tenen l'èxit que es podria esperar. Per això, creiem que cal fer un seguiment dels termes normalitzats per establir graus d'èxit i de fracàs de les propostes neològiques amb l'objectiu de conèixer millor els factors que n'influencien l'ús de manera decisiva. Així es podrien recollir els criteris més rellevants i formular-los com a orientacions o recomanacions per assegurar l'èxit de la normalització terminològica. A partir d'aquesta idea, en aquest treball fem una exploració de l'ús d'algunes formes normalitzades en llengua catalana en un corpus especialitzat de l'àmbit de la informàtica. Recollim tant les formes aprovades per l'organisme normalitzador oficial (el Termcat) com altres formes alternatives no normalitzades que també s'utilitzen per fer referència al mateix concepte (concurrents). Fem una anàlisi quantitativa de les dades obtingudes, per establir el grau d'èxit o de fracàs en l'ús de les formes normalitzades, i una anàlisi qualitativa, que ens permet observar alguns factors, sobretot lingüístics, però també extralingüístics, que podrien influir en la implantació de la terminologia informàtica, és a dir, en el major o menor ús d'una proposta en detriment d'una alternativa.

Resumen: O objetivo deste trabalho é discutir como questões de terminologia, equivalência e polissemia estão relacionadas no desenvolvimento de um recurso lexical organizado por frames semânticos. Os princípios teóricos da Semântica de Frames têm sido aplicados ao desenvolvimento de recursos lexicais, tanto de língua geral, quanto de linguagens de especialidade. Este trabalho ilustra, por meio da análise da polissemia da palavra marcar, no domínio do futebol, como questões de fraseologia da linguagem do futebol estão ligadas à terminologia e à equivalência de unidades lexicais entre línguas.

Resumen: La extracción automática de terminología consiste en detectar los posibles candidatos a unidades terminológicas a partir de un texto o un conjunto de textos. Las unidades detectadas no son conocidas a priori, por lo que estas técnicas pueden ser de gran utilidad para la confección de glosarios terminológicos tanto monolingües como bilingües. En este artículo se presentan las principales técnicas de extracción automática de terminología. La presentación se realiza explorando las diferentes técnicas mediante pequeños programas en Python.

Resumen: En esta ponencia se presentan los avances realizados en la extracción de terminología, así como en la construcción de recursos especializados en diversas lenguas hechos en paralelo. Esta focalizado en las estrategias lingüísticas implementadas, que permiten mejorar los resultados de precisión del extractor automático YATE. Los extractores automáticos de terminología pueden basar su detección de candidatos a términos en estrategias estadísticas o en estrategias lingüísticas. Los que se han mostrado más eficientes, en el orden de cobertura y de precisión, son los que combinan ambas estrategias, los llamados extractores híbridos. Este tipo de extractores aprovecha el conocimiento lingüístico de los expertos para identificar candidatos a términos más relevantes de un texto, sin renunciar a las ventajas que nos proporciona la estadística para hacer emerger de ese texto datos lingüísticos pertinentes.