Su búsqueda retornó 2 resultados.

Resumen: En els darrers anys han sorgit diversos factors nous que condicionen l'evolució de les llengües i provoquen, sobretot en els àmbits tecnològics, que la majoria de termes nous es vehiculin en anglès i, per tant, que els manlleus arribin de manera inexorable a tots els sistemes lingüístics. Aquesta situació és especialment preocupant per a les llengües minoritàries i/o minoritzades, les quals no solen crear espontàniament terminologia pròpia i l'entrada massiva de manlleus podria fer perillar la genuïnitat lingüística. Per aquest motiu, es considera lícita una intervenció institucional planificada en la llengua per a la creació i adaptació de terminologia i per a l'elaboració de recursos terminològics propis. No obstant això, els productes terminològics no sempre tenen l'èxit que es podria esperar. Per això, creiem que cal fer un seguiment dels termes normalitzats per establir graus d'èxit i de fracàs de les propostes neològiques amb l'objectiu de conèixer millor els factors que n'influencien l'ús de manera decisiva. Així es podrien recollir els criteris més rellevants i formular-los com a orientacions o recomanacions per assegurar l'èxit de la normalització terminològica. A partir d'aquesta idea, en aquest treball fem una exploració de l'ús d'algunes formes normalitzades en llengua catalana en un corpus especialitzat de l'àmbit de la informàtica. Recollim tant les formes aprovades per l'organisme normalitzador oficial (el Termcat) com altres formes alternatives no normalitzades que també s'utilitzen per fer referència al mateix concepte (concurrents). Fem una anàlisi quantitativa de les dades obtingudes, per establir el grau d'èxit o de fracàs en l'ús de les formes normalitzades, i una anàlisi qualitativa, que ens permet observar alguns factors, sobretot lingüístics, però també extralingüístics, que podrien influir en la implantació de la terminologia informàtica, és a dir, en el major o menor ús d'una proposta en detriment d'una alternativa.

Resumen: Este trabajo presenta una visión general de las principales dificultades léxico-terminológicas de la traducción inglés-español de textos especializados pertenecientes al área de la gestión de la I+D. Se propone diferentes métodos y estrategias adaptados a las necesidades del traductor. Entre las conclusiones de este estudio se destacan el papel de la información terminológica a lo largo de todo el proceso de traducción y la necesidad de adaptar el trabajo de gestión terminológica a las necesidades del traductor.